Comença l’aventura

L’estudiant acaba de tancar la motxilla. No s’ha oblidat ni cap bit ni cap borrall d’actetepepe. La tanca i malgrat el pes que sap que sentirà a l’espatlla –sempre la carrega massa– emprèn, amb la il·lusió i el neguit de qui s’endinsa en un bosc espès i desconegut, el camí. Sap que l’aventura el durà per viaranys aspres, d’oratges difícils i si, amb sort, no s’hi perd, hi haurà alguna nit que es passarà en vetlla per no haver tingut temps de muntar el bivac i, aleshores sí, buscarà dins la foscor alguna mà que li pugui servir de pigall.

A trenc d’alba, però, tornarà a escometre la ruta. L’aventura l’acompanyarà fins que el bon temps s’apoderi del seu cos i segurament –vaja, és el que vol– havent fent el cim... Cim que sap que no serà cap final, només un graó en el trajecte on no trobarà cap frontera ni atalaiarà cap horitzó.